16. EL MALDÀ | “El pont”


A càrrec de Marina Marcos

Codirectora del Maldà i productora d’Els Pirates Teatre


La visita al Maldà és breu però intensa. La Marina té gran capacitat de síntesi i ens explica amb detall els sistemes de producció del Maldà i de Els Pirates. Primer ens fa una breu introducció a la història de El Pirates, una companyia amb més de vint anys amb membres de menys de 40. Van començar molt joves, tot just adolescents. 

Els Pirates són quinze socis que treballen o col·laboren de forma més o menys assídua o espontània. Al Maldà hi treballen vuit persones de forma fixa i han donat feina a quaranta persones entre intèrprets i personal tècnic o de sala.

Tenen una tendència a internalitzar els serveis, és a dir, gestionar el teatre des de dins mateix. Així, la comunicació, la direcció artística, la producció, la gestió de la gira, el responsable tècnic formen part de l’equip de El Maldà.

El Maldà no està encarat al benefici econòmic i la companyia crea uns referents artístics i és el coixí on hi entren en valor altres aspectes més enllà del rendiment econòmic.

Per exemple fan un acompanyament a les companyies que exhibeixen al teatre.

El Maldà en xifres doncs es resumeix en 20 produccions al llarg dels 8 anys de gestió dels Pirates, el 2021 van fer 85 bolos, 260 funcions al Maldà i 3 produccions. 

Després de força anys de compartir espai amb altres sales petites, alguns teatres han decidit ajuntar esforços i anar junts lligant complicitats. Així va néixer el projecte On el teatre batega | Teatres de proximitat amb l’ànim de conèixer-se unes sales amb les altres iguals i obrir-se cap a fora, amb una clara intensió de democratitzar l’accés a espais. 

D’altra banda el cavall de batalla del Maldà davant les administracions és la lluita contra la gentrificació del barri. Efectivament, l’estona que esperem abans de quedar-nos a veure l’obra m’adono, fent una volta per un barri que ja m’és del tot desconegut. Unes esplèndides boutiques de roba vintage, terrasses on encara hi alguna tauleta lliure per a prendre alguna cosa, això sí, a preu de turista. 

Els nostres alumnes estan entusiasmats, han anat al casal de Joves Autogestionat de Ciutat Vella, en un lloc tan emblemàtic com “El petó” de  Joan Fontcuberta i la Plaça del 8 de març.

En acabat entrem a la sala, ara per a veure l’obra El Pont de Laurent Van Wetter dirigida per  Elena Fortuny, amb Babou Cham i Llorenç González. Un simpàtic muntatge en forma de breus escenes amb dos personatges dalt d’un pont el moment abans de treure’s la vida.

Encara que el tema pugui sembla truculent, tristament angoixant, l’obra està presentada en un to irònic molt lluny del que a una altra banda de la ciutat la Lara Díez Quintanilla ens mostra al seu el “Sensepai”. El Pont resulta eficaç, entretingut, blanc, però no arrenca riures entre el públic. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: